Als papers conservats d'una adolescència entre muntanyes a l'estiu, he trobat les notes d'una cançó infantil en holandès que probablement ens la va ensenyar la mare d'una amiga que era d'un petit poble, crec recordar, a prop d'Amsterdam.
I al trobar-la en aquell paper quadriculat i vell d'una llibreta perduda, m'he transportat a un moment concret de la meva vida... Dies de riure continu, de piscina, de sol, de bicicletes, de bocates, de balls de nit, d'encendre un fanalet, de mirades innocents, de "chuches" del súper, de llargues nits de confidències, de promeses, de diaris començats i morts al final de l'estiu, de música, de somnis, de vivències de 5 nenes que s'ho explicaven tot i que amb el temps es distanciaren... La vida em distancià de totes elles menys d'una, per a mi la més important, la que espero no perdre mai, oi Marieta?
In een klein stationneke
In een klein stationneke
's morgens in de vroegte,
stonden zeven wagentjes
netjes op een rij.
Kwam een machienisteke
draaien aan een wielekeakke, akke,tuut, tuut
weg zijn wij!
Daaaag.