Tanco els ulls i un cop d'aire fred em banya la cara. Em desperto, miro el llibre que tinc a les mans i torno al món que havia deixat fa uns segons. Em sembla que el verd del paisatge que m'envolta ha girat 360 graus cap a una dimensió diferent.
El dia humit i calorós despunta tot just. Encara no es veuen els primers reflexos del meravellós sol que il.luminarà cada una de les fulles, cada petita flor estiuenca que decora el jardí.
Soldats pacífics de terrissa i colors llampants es disposen al llarg del mur de pedra. Tots ells, culminats per una corona blanca que emmarca les flors de mils colors que pintaran les nits a la fresca, nits sota els estels. Mercenaris fidels de pau, plantats al mur amb cura i amor.
Deixo la sabatilla d'espart a terra, i amb el peu nu, jugo amb una pedreta fosca. I tot d'una un soroll familiar em fa saltar de la cadira un cop més. Les persianes de fusta s'aixequen, la vida a l'interior comença a bullir.
Entro a dins i la llet està servida. Les torrades encara fumegen. Em reben amb un somriure que jo el torno amb un petó. Avui extra de crema a la cara, les galtes em tiben.
La gateta tranquil.la observa l'escena, els seus ulls blaus busquen els meus. Petita Tina. La mare l'acarona, també te la seva llet preparada. Em giro i el meu got ja no hi és, i una mirada trapella i verda em respon amb un somriure. Està més bona la teva.
Gravo l'escena. Memòria de mecanoscrits futurs, maneres d'explicar el farciment de l'ànima.