Curiós el sol s'ha llevat d'hora i mandrós es penja de la branca d'un arbre que tot just es desperta a la primavera. El reflex de l'aigua confereix serenor a l'escena i la pau inunda el món d'aquest costat, mentre es queixa de l'altra banda...
Es allà on crida, es rebel·la i reivindica les mateixes promeses, la mateixa arribada de la primavera... Es allà on es demana auxili i l'oportunitat d'escoltar el mateix silenci i no haver patir pel menjar, per les injustícies, per la pèrdua de raó, per la misèria, pels abusos, per la mort...
Tothom preguem per les mateixes coses. Preguem perquè no falti l'esperança. Per no sobreviure al nostres fills. Per poder tenir l'ocasió de mirar com es lleva el sol mandrós a la primavera i es banya en el reflex de la serenor de l'aigua.