Mira, Pau... Oi que avui volies una pintura de senyors amb bigotis? Doncs he trobat una que també te un tàndem...
La història és, que cap a finals del segle XIX, es comencen a donar en diversos països d’Europa i als Estats Units, una sèrie d’actituds culturals amb una clara intenció modernitzadora. Aquest nou procés de canvis rebrà diversos noms segons el lloc on sorgeix, Modernisme a Catalunya, Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra, Jugendstil a Alemanya o Sezessionstil a Àustria.
I va ser cap al llunyà 1880 que comencen a aparèixer a Catalunya un conjunt d'actituds culturals noves caracteritzades, totes elles, per la mateixa voluntat clara de modernització que recorria Europa.
I va néixer el Modernisme. El gran modernisme, un esclat d'art que es manifestà en tots el camps. A Catalunya el nucli ideològic més representatiu va ser el que va forjar la revista L'Avenç (1881-1884), des d'on es promourà una ciència, una literatura i un art essencialment "moderns".
La publicació atraurà tant els escriptors naturalistes Oller, Yxar, Sardà, etc. Com joves intel·lectuals d'una bohemme que acabarà explorant moltes vessants artístiques i que quan va néixer l'Avenç tot just acabaven d'incorporar-se al món de l'art i la cultura. Apareixeran els joves Raimon Casellas, Ramon Casas, Jaume Brossa, Alexandre Cortada, Santiago Rusiñol, que compartiran els mateixos objectius.
L'oli que il·lustra el post és el que va ocupar durant molt anys la mítica paret dels 4 gats va ser realitzat per en Ramon Casas al 1897, a Barcelona, i representa a ell mateix i en Pere Romeu en un tàndem, actualment es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona.
Aquesta pintura emblemàtica que per haver estat testimoni mut de les tertúlies del 4 gats ja em mereix tota la meva admiració, em sembla la més divertida d'un època fascinant d'esclat artístic de l'amor de " Art for sake", l'Art pour l'Art", "l'Art per l'Art"...
Si et sembla, un altre dia la mama, et parlarà d'altres grans mestres, et parlarà d'edificis de somni fets per Gaudí, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Muncunill, etc. I t'explicaré com els edificis, com deia Goethe, poden ser peces de música congelades... Però això serà un altre dia, petit.