Tremola el País del Sol Naixent


Davant de l'ordinador, em venen al cap mil imatges. I no puc escriure de res més que no degotegi allò que sento ara mateix. Tinc imatges gravades de gent refugiada i d'altres que deseperats fugen a les estacions de metro i compren bitllets. És un èxode massiu de persones deixant el seu món i encaminant-se a la incertesa total. No saben si tornaran, què trobaran, què diran a aquells petits que amb els ulls plens de preguntes corren al costat dels seus pares.

I el planeta fa un esforç més i intenta matar al càncer que l'oprimeix des de fa molt de temps. Una humanitat despietada amb el seu propi ecosistema. Una espècie que maleeix la terra que l'alimenta i que enverina el que deixa en herència als seus fills. Pobres innocents. El planeta tremola i destrossa casa nostra.

I la sensatesa alemanya, independentment del color polític, duu a la canceller Angela Merkel a decidir tancar centrals, a inspeccionar. I el periodista qüestiona si això no li passarà factura política... Factura, senyors, és la que està estenent aquest vell planeta. Un món que malgrat cansat, i ferit de mort, lluita per sobreviure i intenta encapsular, aïllar, matar, el virus que el té malaltís des de fa massa temps.

D'injustícia absoluta són les preguntes dels ulls dels nens del Japó, els nens d'una humanitat que s'està quedant sense respostes.