 |
| Charlie Brown |
Suposo que arriba un moment en la vida de tot home que se n'adona de l'evidència. Vosaltres teniu penis. I el que és més important, nosaltres no en tenim. Som diferents. I el penis n'és l'element diferenciador.
La curiositat que et provoca la descoberta del món, t'havia de dur també a la curiositat inevitable de la descoberta del teu propi món, i en especial del teu cos.
Fa temps, em feies una reflexió que em va semblar al·lucinant per la seva senzillesa. Amb ella, resolies d'una revolada el gran misteri. Vas establir la gran diferència entre homes i dones amb un aspecte físic taxatiu. El fet, és que entre tu i jo existia una diferencia ineludible. Tu tenies penis i jo no.
M'ho vas preguntar amb els teus ulls lluents, i jo et vaig explicar com les nenes teníem aquesta "carestia". La teva resposta va ser; -Oh, quina pena... I em va fer gràcia, com ja a la teva curta edat, et penedies d'aquella que tenies davant només pel fet de no tenir penis.
És curiós com anys d'evolució, de sofisticació social, de convertir-nos en els animals més complexes d'aquest món, ens porten fins aquí un cop més. I les noves generacions, verges de pressions socials, ja tenen una informació genètica rellevant. Una informació impresa en el més profund del seu coneixement masculí.
El penis és important. Molt important. I el fet de que algú no en tingui et fa sentir pena.
Però tinc esperança. Perquè entre d'altres coses, la genètica, també ha fet quelcom boníssim per a tu. L'empatia. I és que després de rendir-te a comprendre aquesta descoberta, em vas oferir generós el teu consol, la teva comprensió vers la meva "situació". Tot assegurant-me, que no m'havia de preocupar, que potser algun dia en tindria...
Ja veus, petit, la vida al teu costat cada dia em sembla més apassionant. Estic disposada a resoldre qualsevol dubte que estigui al meu abast. Fins i tot potser algun dia parlem del fora de joc. Malgrat la mama no tingui penis, i dubto molt que potser algun dia...