Toma una sonrisa,
regálala a quien
nunca la ha tenido. Toma un rayo de sol,
hazlo volar allá
en donde reina la noche. Descubre una fuente,
haz bañar
a quien vive en el barro. Toma una lágrima,
ponla en el rostro
de quien nunca ha llorado. Toma la valentía,
ponla en el ánimo
de quien no sabe luchar. Descubre la vida,
nárrala a quien
no sabe entenderla. Toma la esperanza
y vive en su luz. Toma la bondad,
y dónala a quien no sabe donar. Descubre el amor,
y hazlo conocer al mundo.
Dorms, la teva respiració tranquil.la marca un ritme desconegut a un dia en el que no has parat d'inventar excuses per no estar quiet ni un segon.
I vençut per la son que ara t'atrapa, deixes un bracet lliure per a què la mare s'escapoleixi i t'escrigui aquestes línies.
Et miro, i miro la pintura que he triat per encapçalar aquest post. Perquè així som tu i jo. Així és com més t'agrada dormir, arraulits tots dos trobem el significat perfecte a la paraula pau.
Comences a bellugar-te. Ja n'has tingut prou de migdiada, la petita treva que li has donat al teu cos menut s'acaba. I comença una nova tarda en la que els colors aviat es quedaran sense punta, la pilota rodarà a velocitat pels teus peus, els contes contats s'amuntegaran en una pila al nostre costat, la plastilina la trobarem enganxada en mil racons impossibles, i berenaràs un parell de vegades si és xocolata.
Una tarda on quedar-me embadalida mil vegades amb les teves ocurrències, i on renyar-te mil més amb les teves trapelleries...
Mig món crida auxili, mentre l'altre mig neda en una abundància absurda de necessitats fictícies. Necessitats d'opulència construïdes per satisfer un desig continu de satisfaccions, tan vàcues com efímeres.
Bancs, grans multinacionals, petrolíferes, amaguen en les seves entranyes persones plenes de cobdícia. Però també, persones que es dediquen a netejar el seus despatxos. A l'ombra de la seva escombra. Callats, treballen penosament per un miserable sou bàsic a final de mes.
Afortunades som aquelles persones, que hem crescut en un entorn on posar una vacuna als nostres fills, no ens obliga a fugir en pastera. Bitllet de primera clase, per arribar a una nova urbs on no hi ha sortida. On per menjar, s'ha de robar a aquells que ocupen els seients més luxosos, de la pell més fina. Aquells, que tenen les mans netes, i que decoren les seves taules amb l'ivori importat de terres exòtiques.
I a casa nostra, la joventut, es desperta tot d'una. I pren com a seva la plaça del poble. Es diu prou, pacíficament, entre d'altres a les promeses no complertes en les grans reunions del G-20. I els "antisistema" dormen en una terra, que vesteixen amb tendes de campanya, a les places de les ciutats.
Tots els dies passo pel costat dels nous revolucionaris hippys. Que ara adornen amb romaní, els forats que deixen les Quechua. I admiro la seva tenacitat. Admiro, també, aquells que els cuinen. I m'agrada saber d'aquells que comencen a parlar amb els seus pares. Per entendre de llibertats, de justícia, de mons més equitatius...
I lluiten en pau. Intentant reestructurar, només fent-se veure, una ciutat massa estructurada per un sistema que no afavoreix al seu poble. Que enriqueix, als enriquits. Que jutja sense miraments, als que es fugen de la misèria per alimentar als seus fills.
Ja ni ha prou, tots estem indignats. El món ha de ser un lloc on viure en pau, i que això no resti per sempre més, en inversemblant utopia.
If you're happy and you know it
Clap your hands. Clap, Clap.
If you're happy and you know it
Clap your hands. Clap, Clap. If you're happy and you know it
and you really want to show it
If you're happy and you know it
Clap your hands. Clap, Clap.
If you're angry and you know it
Stomp your feet. Stomp, Stomp. If you're angry and you know it
Stomp your feet. Stomp, Stomp. If you're angry and you know it
and you really want to show it
If you're angry and you know it
Stomp your feet. Stomp, Stomp.
If you're sad and you know it
Cry out loud. Boo hoo. If you're sad and you know it
Cry out loud. Boo hoo. If you're sad and you know it
and you really want to show it
If you're sad and you know it
Cry out loud. Boo hoo.
Et mirava, i pensava en quan érem petites. En com m'agradava mirar-te de la mateixa manera, i sentir que t’estimava. Però aleshores no sabia dir-t'ho encara. Malgrat ho sentia amb la mateixa força.
Somreies, i veia en la dona que t’has convertit i em sentia orgullosa. I pensava en la vida, en les situacions que hem viscut, i que viurem. I pensava que el viatge al teu costat, perfecciona aquest món imperfecte.
Deies, i m'adonava que sense tu, hi hauria una muntanya de coses buides de sentit guardades en alguna caixeta al fons de la meva ànima.
I en aquell moment em vas mirar tu, i jo, em vaig fer la despistada.
Quina tonteria, amb el que m’agrada dir-te que t’estimo. I és per això, que aquest post, avui, és teu. Perquè si tu estàs jo sóc. I ningú com tu, per tantes i tantes coses.
