enhorabona!!!

 
 



Aquesta, és la primera vegada que l'escrius de manera entenedora... Una altra gran fita aconseguida.
Estic orgullosa de tu, petit.
Enhorabona!!.


fue 17...



Es curioso ver como las personas que te acompañan a lo largo de tu vida, juegan un papel decisivo en lo que somos cuando el devenir de los años nos conduce a lo largo de nuestro camino.

Raíces, aquellas que son nuestro origen y que en cierta medida configuran parte de lo que somos. Esas raíces, hoy, como siempre, me hacen pensar en ti.

Fue 17, cuando nos dejaste… Y como todos los días, hoy vuelvo a convocarte. Me gusta sentirte aquí.

Ya ves, te hablo, te escribo, te siento. La verdad es que me encanta compartir la vida contigo. Con esa energía que fluye a mi alrededor cada vez que pienso en ti. La misma que produce la magia de olerte, de verte, de que las comidas que hacemos tengan tu sabor.

La foto del post, es hoy mi pequeño homenaje a ti. Las cumbres nevadas con el castillo. La vista que amabas, la que te devolvía la sonrisa.

Abrázame, como lo haces a menudo. Abrázalas a ellas también... Que nuestro corazón se llene, cualquier 17, de ti...


sense tardor...



Encara domina el verd i només s'esmicola tímid un vermell que no s'atreveix a molestar una tardor estiuenca. El sol, esmorteït, d'un dissabte que s'aixeca cansat no calenta les mans. Busquem pals a terra. I tu saltes, crides, t'enfades amb motius i sense.

Camines, mentre ets partícip i proposta de cançons. I entre plors i riures intentem cercar l'impossible, el bosc no ha respost a les teves expectatives. Trist, em preguntes on són. I et miro, observo els teus ulls grans, vius, àvids de respostes i no puc més que mossegar-te les galtes enceses.

Sentim un soroll de fons, animalons que espantes amb els teus crits de petit alegre. Poses difícil la tasca d'ensenyar-te a no ser tan sorollós al bosc. De sobte, has entès que et demano una abraçada. Saps, sense paraules, que necessito estrènyer el teu cos menut. I et gires, fent descarada ostentació de la telepatia que encara ens lliga, i em mires, i el t'estimo que em dediques em provoca una immensa felicitat.

Encara és d'hora, petit, et prometo que la propera excursió trobarem les teves castanyes...