Com puc explicar-te què passa al món quan tot just acabes de fer 4 anys...
Amb xifres? Doncs no hi ha gaire bones notícies, petit, perquè el panorama no és massa alentidor.
Ens atrapa una crisi que espanta i la vella Europa paga els rèdits de l’avarícia desmesurada. Cada dia, ens llevem amb notícies que trenquen l’optimisme, i en el panorama internacional, les coses són difícils, molt més encara.
Avui, descobria noves dades que han motivat el fet de que t’escrigui. L'agència de cooperació britànica, ha fet un estudi que estima, entre 50.000 i 100.000, les vides perdudes en una crisi humanitària sense precedents que assola part del meravellós continent africà.
I es trenca l’ànima en saber que més de la meitat de les persones que van morir, eren nens menors de 5 anys. L’estudi es basa entre els mesos d'abril i agost de 2011.
Recordes què fèiem nosaltres aleshores? Potser tu no, la mami, sí, i pensar que en el mateix moment que tu em demanaves aigua hi havia nens que també els hi demanaven a les seves mares, i elles no..., no, és angoixant, humanament incomprensible, absolutament dolorós, poderosament esgarrifador, demolidor, terrible...
Sento parlar-te d’això, sé que quan puguis llegir aquestes coses hauran passat un bon grapat d’anys i tant de bo, fent un esforç herculi d’imaginació optimista, aquest món hagi virat cap a un equilibri esperançador. Tant de bo...
Pel que a mi respecta, et vull fer una promesa, penso centrar el meu esforç en encoratjar el teu esperit crític, aquell que faci que entenguis la importància d’aquestes coses. El mateix que se n’adoni de que sí som el melic del món, però d’un món moltes vegades agònic per culpa nostra. I que és lícit que se’ns reclami justícia històrica, la que ara per ara, viu aturada en el sense sentit de l’egoisme i l’opulència.
Espero que l’esforç valgui per sentir-te parlar amb fonament de tot allò que mou el món en una direcció o en una altra i que ho vulguis discutir. Et convido a fer-ho, estaré encantada de ser-ne partícip de tot allò que t’aixequi l’ànima per buscar-li plegats el tomb optimista.
Confio, Pau, que les coses que t’indignin no siguin només aquelles que passen al pati de la nostra escola, on aquest dies a l’estil d’allò que tu vius a diari, un nen és capaç de trepitjar la mà d’un altre i això sigui l’únic que copsi l’opinió pública durant nits i dies de tertúlies de carrer, de pàgines escrites, d’hores televisades del clàssic circ.
Sí, petit, immersos en una crisi esgarrifadora aquí, sumant vides perdudes allà, poso la tele i m'indigna comprovar que per a molts el més important sigui retallar pa d’on sigui per assegurar-se una bona sobrealimentació de circenses.
Sí, petit, immersos en una crisi esgarrifadora aquí, sumant vides perdudes allà, poso la tele i m'indigna comprovar que per a molts el més important sigui retallar pa d’on sigui per assegurar-se una bona sobrealimentació de circenses.