Nadal en Pau

Saltes, cantes, rius, balles, em mires de reüll i avances decidit. Un, dos, tres, “ Sant Josep fa la bugada”... Que és el teu súper hit d’aquest Nadal, i que demostra com ha canviat la història.

Vesteixes un cop més la samarra, la camisa, la barretina, els mitjons... I celebres el Nadal i l’apassionant exercici de ser feliç tots els dies. Comparteixes  tota aquesta il·lusió que surt dels teus ulls, de les teves rialles. Inventes un nou verb, carinyar, i sospires nerviós pensant en les llibretes vermelles i les blaves on el xiu-xiu apunta com a bon emissari consideracions a ses majestats els Reis d’Orient.

Fa un moment, apareixes tot d’una blandint l’espasa playmobil... I el desastre es dibuixa en forma de gargots en la teva cara pintada de vermell, segons tu, de pirata.  Adéu a l’únic pintallavis bo que em quedava,  s’acaba de convertir en la carota Loewe més vermella i més bonica que he vist mai.

  Dissimulo i desvio la mirada per ocultar una mini rialla darrera de la cara de molt malament que pertoca en aquests casos. I després de netejar el desastre, del rouge que agonitza moribund en la balda del lavabo, veig  la teva mirada dolça i amb un cluc d’ulls em regales tot l’amor que algú pot rebre de la manera més innocent i generosa.

Mami,  m’encanta el Nadal!!!