 |
| Paul Klee_Due Dromedari ed un Asino |
Inspiració, així es diu la petita fada que em pica l'ullet i em fa pessigolles des de la trista paret d'un gris consultori administratiu.
I el món tomba per a què tot d'una pugui notar el vent càlid i vegi a la llunyania els due "Dromedari" i el petit "Asino". Se m'enfonsen els peus a la sorra vermella, sento els crits dels Tuaregs cavalcant l'infinit amb els ulls dibuixats enmig del blau que els tapa, i noto la tèbia carícia d'un estel fulgurant instal.lat en un cel curull de desitjos.
És allà, al regne del tedi, quan com m'ha passat sempre més em mires a la cara fada inspiració. I és en aquell segon que la mateixa providència, que ens cita sovint, ens acomiada tot d'una... A l'aire la veu grisa, del gris consultori, que em parla mentre dic adéu a la caravana que enfila en aquell moment la duna del millor dels somnis...