Hi ha una nota sota el teu coixí i diu que...

Ahir et mirava, i recordava el gust de la sal en la teva esquena quan m'agafaves a coll per salvar-me de les ones, i sentia també el del clor quan aprenia a nedar penjada de tu entre riures i capbussades.

Recordava les teves mans fortes ensenyant-me a tractar amb delicadesa una planteta a la que tot just li començaven a sortir una flor, i agafant-me mentre intentava fer rodar una bicicleta sense rodetes, o fent-me pessigolles.

 

Et somiava en aquell moment que li posàvem uns taps a una roda de fusta que esdevindria la millor de les manualitats compartides, i guardant-me una col·lecció de revistes de ciència que arribaven puntuals els dissabtes per alimentar la meva curiositat.

T'escoltava ensenyant-me el significat de paraules impossibles, i a reconèixer tota mena d'animals, o  a interpretar un mapa de carreteres en les que dibuixar amb il.lusió itineraris de vacances, i els pols d'una pila o el funcionament d'una bateria, o fins i tot el vol d'un ocell que arribava a menjar de la teva mà.

I et veia cansat explicant-me la disciplina d'uns ròtrings que mai farien línies tan rectes com les teves, i en aquelles sessions de matemàtiques inacabables, o despertant-te després del teu ColaCao mentre l'aire s'impregnava del teu olor suau a net i colònia.

Et sentia somrient darrera de la teva càmera, picant-me l'ullet, mentre li deies a tothom com de bé sabia posar-se la teva model, t'observava conduint amb seguretat, t'escoltava esvaint els meus interrogants amb tots aquells detalls que fan que el món es vegi clar a través de les teves paraules.

Ens veia enfilant un passadís agafada a tu amb el pessic a la panxa que indicava que a partir de llavors havia de començar a caminar més sola en la meva vida d'adulta, però, que també  estaries disposat a oferir-me sempre el teu braç fort on poder agafar-me.

Per un moment també et vaig recordar trist, amb la derrota dibuixada a l'ànima, però només et vaig veure el temps just per, després, com fas sempre, plantar-li cara a la vida amb un somriure.

I, sobretot, ahir et mirava, i un cop més em sentia tremendament orgullosa de ser la teva filla, i de trobar-te en moltes de les coses que ara reconec en mi mateixa, i de seguir admirant-te amb l'adoració que t'he professat sempre.

Ets un gran pare, papà, ets una gran persona. I jo tinc molta sort de saber que les teves mans fortes m'esperen sempre per donar-me tota la seguretat i per agafar les del petit de la casa i regalar-nos la millor de les carícies.

Ahir et mirava... I sentia quant t'estimo... Feliç 6o, papi!!!